|
|
CARLES HAC MOR
S'INTITULA TÍTOL
ni un bocinet de res
ni un pessic de pelleringa
ni una engruna viscuda
ni un trosset de memòria
ni una miqueteta de record
ni un pelet de coherència
ni un senyalet de parrac
ni una punteta de veu
ni un esquitx de lògica.
DE VESPRES
Centre trobo concentro
cec soroll recerca cen-
tre concentro trobo cec
soroll recerca centre
concentro trobo cec re-
cerca soroll centre tro-
bo concentro recerca
cec soroll concentro cen-
tre trobo soroll recer-
ca cec concentro trobo
centre soroll recerca
cec trobo centre concen-
tro cec soroll recerca
trobo centre concentro
recerca soroll cec cen-
tre trobo soroll cec con-
centro recerca soroll
centre trobo recerca
concentro cec soroll re-
cerca concentro trobo.
POETES ALÇURATS
milicians del nihilisme creatiu
de l'anarquia la follia la irrealitat
Sabater Faceries Massana
Caracremada Rosset Català
guspires del mite insurreccional
de l'acràcia la utopia i la ucronia
en columnes de foc i de fum
sense base ni capitell
maquis en la memòria maquillada màcules
d'oli per a òlibes-gàrgoles llibertà-
ries llegendes-gargalls
al cul de la raó i de la Història
fanals nihilistes en la foscor del seny
EL CALAIX DEL PA
L'aorta de l'horta de Lleida
és lo riu per on baixa el Marraco
que diu ma mare que riu fluixet
tot fent niu de tota brossa hem
perdut els topants pels
carrerons de traçat moro
del Canyaret un havent dinat d'agost
de mil nou-cents quaranta-nou
amb l'arquitecte de La Gota de Llet
Francesc de Paula Morera i Gatell
amb una tartana menada pel Motyxo
cap a Butsènit a la Rufea Sobirana
per davallar vers la Rufea Jussana
en un record d'endinsar-se
per aquells verals de clamors
i reguers equivalia a rentar-se
els peus un cop al mes
amb l'esguard fèrtil.
VOILÀ ! QUE DIGUÉ JEAN-PAUL
SARTRE
O
EM PLANTO A LA CANTONADA
Els mots
els considero
com a coses
que no signifiquen res
com les pedres i els arbres
i no pas com a signes
reblerts de convencions.
Jo no dic res ni tampoc callo
faig tota una altra cosa.