CARLES HAC MOR

MARTINA ESCODA


 


EN FORMA HUMANA -fragment (Joan Brossa)

En forma humana
i habitat pel llenguatge,
tiro els daus i obro els llibres.
Ningú no balla convençut.
Els braços només s'aixequen
per copejar amb les mans,
no pas per traçar cap signe.
Observo els detalls del foc
pintat per semblar una cara.
Tothom es trepitja.
Decortiquen els fruits i no se'ls mengen.
Les banderes són del color del caos,
i la serp és la mestressa dels vivents.


HAIKÚS (Dolors Miquel)

Bidons de lluna
tancats sobre el murat
coberts de runa.

Bidons de cendra
el record del fos us té
l'ànima tendra.

Kilòmetres blancs
de pell dura i fosca
traieu-vos els guants.


ESCRIPTURADA (Miquel Martí i Pol)

Escripturada en pedra, la bellesa
combat l'oblit i obre un espai pel somni
dens com el vent, profund com el silenci.
Així també pot escrure's la història;
així, i potser delimitant futurs
a còpia de dubtes i preguntes
i fent-se fort alhora en les petites
certeses que compassen el vaivé
de la sang i dels dits i la memòria.
Tot és el temps i tot allarga el temps
fins a fer-ne el secret que compartim
avarament amb la gent més diversa.
De qualsevol vida viscuda en queda
per sempre més un àmbit de misteri
que ningú pot explicar ni explicar-se.
El pes dels anys ens sol escurçar l'ombra
i ens fa més vulnerables i més dòcils;
però serem qui som mentre el desig
més clar i elemental no ens abandoni,
mentre acceptem els reptes amb un gest
discretament desimbolt, i també
mentre els ulls se'ns esncenguin contemplant
tanta bellesa escripturada en pedra.


VACA SUÏSSA (Pere Quart)

Quan jo m'embranco en una causa justa
com en Tell sóc adusta i arrogant:
prou, s'ha acabat! Aneu al botavant
vós i galleda i tamboret de fusta!

La meva sang no peix la noia flaca
ni s'amistança amb el cafè pudent.
Vós no sou qui per grapejar una vaca,
ni un àngel que baixés expressament.

(I no sabeu que l'amo, un modernista,
em volia succionar els mugrons
amb un giny infernal, cosa mai vista,
que em deixaria eixuta en pocs segons?)

Encara us resta la indefensa cabra,
que sempre ha tingut ànima d'esclau.
A mi no em muny ni que s'acosti amb sabre!
Tinc banyes i escometo com un brau.

Doncs, dit i fet! He pres el determini,
l'he bramulat per comes i marjals,
i no espereu que me'n desencamini
la llepolia d'un manat d'alfals.

Car jo mateixa, si no fos tan llega,
en lletra clara contaria el fet.
Temps era tempa hi hagué una vaca cega:
jo sóc la vaca de la mala llet!


ÉS QUAN DORMO QUE HI VEIG CLAR (JV Foix)

És quan plou que ballo sol
vestit d'algues, or i escata,
hi ha un pany de mar al revolt
i un tros de cel escarlata,
un ocell fa un giravolt
i treu branques una mata,
el casalot del pirata
és un ample gira-sol.
És quan plou que ballo sol
vestit d'algues, or i escata.

És quan ric que em veig gepic
al bassal de sota l'era,
em vesteixo d'home antic
i empaito la masovera,
i entre pineda i garric
planto la meva bandera;
amb una agulla saquera
mato el monstre que no dic.
És quan ric que em veig gepic
al bassal de sota l'era.

És quan dormo que hi veig clar
foll d'una dolça metzina,
amb perles a cada mà
visc al cor d'una petxina,
só la font del comellar
i el jaç de la salvatgina,
o la lluna que s'afina
en morir carena enllà.
És quan dormo que hi veig clar
foll d'una dolça metzina.


LES GORGES (Salvat-Papasseit)

A Sant Martí del Canigó
la veu ressona que us esglaia.
Diu: Catalunya!
i la remor
sempre contesta:
Esclava a Espanya.
Si prens coratge
els ulls al cel
i alces el braç -gest de venjança,
a Sant Martí sents una veu
i a cau d'orella:
També a França.


QUAN HE MATAT EL SOMRÍS DE L'ANUNCI (Ivan Oller)

(...QUE NO EXISTEIX)
Caic en la sínia d'un color apagat que
segresta cada nom que no voll escoltar i
m'aturo en els dolços cingles del teu
SILENCI.

Allà dalt hi ha el color dels teus ulls
i el violí de la teva veu.


NOMÉS TINC (Enric Casassas)

Només tinc una paraula
que fa goig i fa patir:
la veritat és una taula
per posar-hi el pa i el vi.


PER UNS ULLS (Jordi Pope)

Per uns ull tan blaus he canviat els hàbits.
Per uns instants de pau donava hores,
tu, que de cop te'n vas, t'enamores
d'imatges, xarxes de nusos atàvics.


Tornar enrera