SEXTINA A L'ATZAR

A Joan Brossa

Girant la lluna dic peres de tot cor.
Desant en el temps protesto en sentir les notes.
Caducant vessades trossejo per ventura cels.
Saludant amb la mà tinc idees de bombers.
Sabent la solitud arrossego lletres de cançons.
Fent la nit dormo enllà de camins.

Mandrejant els noms augmento i recobro els camins.
Pesant figues beso ressaques de cor.
Mirant a les palpentes reconec del tot les cançons.
Explotant el dissabte repico matí endins notes.
Reprenent de gust humitejo sota els bombers.
Dient el foc omplo i enceto els cels.

Menjant avellanes convenço tronat de cels.
Volant estius descanso sense menys camins.
Escalfant anys mato i escolto els bombers.
Seient esguards callo per fora cor.
Vestint l'orella canvio amagant les notes.
Despatxant matins canto abans de cançons.

Dadaïtzant revistes vaig a mirar les cançons.
Aixoplugant els somnis il·lumino nogensmenys cels.
Alliberant l'esquena passo i defenso les notes.
I valorant acords prego salat per camins.
Contrariant expressions accelero abans el cor.
Pitxant el núvols beneeixo catifes de bombers.

Saltant les muralles cerco abraçant els bombers.
Anomenant un traç vull enverinar les cançons.
Bufant l'instant documento. Mes és el cor.
Trobant un parany poso vi als cels.
Fonent el món bocinejo, per tant, els camins.
Renaixent el somni visc ben a prop les notes.

Rebent els trets modifico tan sols les notes.
Enriquint el mode manifesto sense els bombers.
Clavant el mar sumo més que mai camins.
Introduint el préssec llampejo damunt les cançons.
Demostrant la careta esguardo allunyat de cels.
Vigilant la guitarra bramo i encenc el cor.

Canto el cor i penjant no seran notes.
Toco els cels sortint nu per bombers.
Guixo cançons. Trucant esdevenen camins.



VOLDRIA

A Martí i Pol

Voldria poder bramar sense estovar-me la gola,
córrer sense barreres,
ser matí sense haver d'obrir la cortina,
llegir sense ulleres.

O bé:
llegir sense estovar-me la gola,
córrer sense ulleres,
bramar sense haver d'obrir la cortina,
ser matí sense barreres.

O bé:
ser matí sense estovar-me la gola,
llegir sense barreres,
córrer sense haver d'obrir la cortina,
bramar sense ulleres.


EL SET DEL DAU

Reinventem santjordis de palau,
proclamem cuscús de capvespre,
exaltem el set del dau
i dadaïtzem el déu maldestre.
Al matí serè amb un esguard
irradiarem els limons,
amb un esguard
i un gest rebel,
a ritme de besos
i amb un tou de versos.


POEMA INACABAT

Per causes alienes
a la nostra voluntat,
aquest poema romandrà incompl

tornar enrera